L'any 1985, pretenia de la meva vida, fer-ne un gir, com donar la volta a una truita!!

I quina volta,  ja que el fet de fer riure en les obres de teatre que fèiem a  l'esplai, em van decidir a fer de pallasso.

I quin nom em poso? Difícil pregunta. Però no m'ho vaig pensar gaire ja que el nom que em venia al cap era el de Pipu.

A l'escola, en temps difícils, ens anomenaven pel cognom, és a dir, per Pi, després si ho ajuntaven amb el segon, Puig, sortia una fonètica com ara "pipú". Doncs heus ací com sorgí el nom.